Tonet IV i Victoria es van reafirmar com a imbatibles en raspall, mentres que a escala i corda Marc va complir el seu somni a la tercera oportunitat
El mà a mà ja té als seus tres campions. Victoria, Tonet IV i Marc són els noms propis d’esta edició del Campionat Individual – Trofeu President de la Generalitat. Dos d’ells ja no sorprenen, són els dominadors de la seua modalitat des de fa més d’un lustre. Continuen mantenint el número u any rere any en el raspall, encara que cada vegada resulta més complicat defendre la seua hegemonia. Tan sols Marc va poder escriure un nou nom entre els grans campions de l’Individual d’escala i corda.
Les edicions de raspall del mà a mà ens han retornat finals que ja s’han viscut. Un déjà vu en el qual vam tornar a tindre als mateixos protagonistes davant. Victoria i Ana van tornar a veure’s cara a cara per quinta vegada en una final, la tercera consecutiva. La trama ha canviat, encara que no el desenllaç. La de Beniparrell cada any sembla estar més prop d’aconseguir-lo i va tornar a estar prop de batre a la huit vegades campiona. Però Victoria continua engrandint la seua llegenda a base de títols als quals difícilment algú podrà igualar en el futur. Són només 23 anys i el seu límit és igual de infinit que l’horitzó.
En la final del trinquet de Bellreguard també vam tindre una repetició de les últimes edicions. La tercera final entre Tonet IV i Iván va regalar una pugna com mai abans s’havia viscut en la baralla pel títol. El d’Ontinyent va remuntar fins a dos ocasions la diferència de dos jocs oberta pel de El Genovés, portant la final al 20-20. El desenllaç va ser favorable per a qui defén el roig, que ho farà per sext any consecutiu. Tonet IV manté la seua condició d’imbatible i s’acosta cada any més a la llegenda de Waldo, qui posseïx en el seu palmarés deu títols de l’Individual.
L’única sorpresa, i tampoc va ser tanta per la seua trajectòria, va ser la de Marc en escala i corda. El de Montserrat arribava per tercera vegada a una gran final de l’Individual. El destí li va ser esquiu en 2022 davant Puchol i fa tan sols un any contra Giner. Tota una vida de dedicació que per fi va ser recompensada en Pelayo. La felicitat d’un va deixar la tristesa en un altre rostre, la de Lluis De la Vega. El d’Almussafes, quatre anys més jove, també va tindre a la seua mà l’oportunitat de proclamar-se per primera vegada campió en la seua tercera final. El 60-55 parla sobre l’obert que va estar el desenllaç d’este mà a mà que va deixar escrit el nom de Marc de Montserrat en el quadre d’honor de l’Individual.
