El trinquet de Rafelbunyol va acollir este divendres a la nit les dos semifinals de la primera edició del Trofeu l’Illa del raspall. Dos partides dispars en el marcador on van eixir guanyadors els equips de Victoria i Marina, que es van imposar a Mar Devís, Anabel i Mireia Badía per 25-00. I l’equip de Clara i Amparo, que van fer el propi en una partida memorable contra Irene i Isabel (25-20).
El debut de Mar Devís en competició professional va ser la gran notícia d’una partida en la qual Victoria i Marina van ser molt superiors. La de Meliana tenia tot un repte per davant enfrontant-se a la número u del raspall femení. Tant Mireia com Anabel van tractar d‘arropar-la durant tota l’eliminatòria, però no va ser suficient per a frenar l’ambició de la parella que no va voler estirar molt la partida.
El trio va tindre l’oportunitat de recuperar-se dels dos primers jocs perduts, arribant a tindre VAL des de la resta gràcies als bons moments d’Anabel. Mireia tancava els pocs quinzes en els quals la parella cometia algun error i es donaven els millors moments de l’eliminatòria. Però Marina i Victoria buscaven constantment a la jove de Meliana, que es defenia en moltes fases amb encert i fins a certificar el 15-00 no ho van tindre fàcil. Una vegada superada eixa barrera, el trio va deixar de creure i va acabar concedint un 25-00 massa dur per al que es va veure en els primers jocs.
A la nit encara li quedava per viure una de les millors partides en el que portem de temporada. Irene i Isabel començaven al dau amb la de Rafelbunyol en estat de gràcia. Plena de confiança i jugant a casa es va encarregar de tancar el primer joc amb poques opcions per a les seues rivals. Des de la resta va ser Irene la que va desplegar la seua potència descarregant el braç en infinitat d’ocasions per a sobrepassar a Clara i posar-la en la llotgeta fins a sumar el segon joc.
Malgrat el resultat, per a Amparo la partida semblava només haver començat. La de Moncada es va posar a contrarestar la superioritat pensant a desgastar-les per a arribar millor al final de la partida. Com si ho tinguera ideat des de l’arrancada, castigava una vegada i una altra a Isabel en intercanvis llargs que acabaven provocant la errada per a sumar el primer joc.
El quart joc va ser per a la de Massamagrell, que amb algun traure directe i colps de moltíssima potència provocava els aplaudiments i sumava un 15-05 que s’igualaria en el futur. Amparo continuava pensant a llarg termini i Clara ho va entendre a la perfecció per a ser clau en els següents jocs. Es van anar alternant en els colps fent que les forces de l’inici de la parella roja anaren disminuint i arribaren més cansades al final.
Amb eixa idea s’arribava al 15-15 i una eliminatòria absolutament oberta. Isabel, que havia estat més dubitativa en els jocs anteriors, va recuperar eixa confiança. La jugadora local va tornar a brillar per a avançar de nou en el marcador al seu equip. Però les forces cada vegada eren menors i en cada colp havia de soltar la monyica de l’esforç fet.
Les blaves mantenien el rostre convençudes que era possible guanyar i així ho van fer per a igualar (20-20). Des de la resta, la mitgera va continuar jugant amb una intensitat molt alta per al desgast que havia tingut la partida. L’últim quinze va ser pràcticament seu on va acabar provocant un malentés entre Irene i Isabel, que havien aconseguit passar absolutament tots els colps de la de Moncada durant més de dos minuts.
