Tonet IV i Victoria van estendre el seu llegat en un any en què es van consolidar Natalia, Júlia, Seve, Alejandro o Hilari, i que van deixar la coronació de Marc en escala i corda
La temporada 2025 de la pilota professional va deixar noves pàgines en la història d’este esport. Un any que va estar marcat en el seu inici per la mort d’Antonio Reig Ventura ‘El Rovellet’, emblema de la pilota que va deixar la seua empremta marcada en cada un dels aficionats i que va ser recordat en cada una de les partides de Lliga. Esta primera gran competició del calendari va deixar en el seu haver el naixement d’una altra jove estrela, Alejandro. El de Montserrat, amb tan sols 21 anys, s’alçava al costat de l’intractable Nacho amb el títol de la Lliga CaixaBank d’escala i corda i es convertia en el jugador revelació de la temporada.

En raspall femení començava a veure’s recompensat el creixement esportiu d’altres protagonistes del 2025, Natalia i Júlia, que al costat d’Ana es van alçar amb el primer títol de l’any. Mentres que Iván i Ricardet van recolzar la gran temporada de Lorja perquè guanyara per primera vegada la seua primera Lliga després de set finals.

L’any no havia fet res més que començar i la Copa Diputació d’Alacant va deixar les victòries d’Irene, Mar i Fanni en una final apoteòsica a Benidorm que va acabar tancant-se per 25-20 contra Victoria, Júlia i Natalia. En escala i corda el títol se’l van emportar Marc, Héctor i Guillem Palau doblegant a Salva Palau, Salva i Bueno (60-30).

Amb tot preparat per al mà a mà, els grans favorits van respondre. Victoria i Ana es van tornar a donar cita en la gran final, que una vegada més va acabar del costat de la valenciana per 25-15. Amb huit títols de l’Individual, Victoria va continuar allargant la seua llegenda. De la mateixa forma que ho va aconseguir Tonet IV amb el seu sext títol consecutiu. El de El Genovés va patir davant Iván (20-20), però el seu caràcter inigualable de campió li va proclamar de nou triomfador. En escala i corda, Pelayo va acollir una final inèdita: Marc contra De la Vega. Un dels títols més disputats amb eixe iguals a 55 que va acabar caient per al de Montserrat després de molts anys perseguint el somni.

Abans de l’aturada d’estiu, la Copa Diputació de Castelló va deixar les victòries d’Ana, Anabel i Natalia en raspall femení. Així com de Salva Palau, Javi i Álvaro Mañas en escala i corda. Encara que la pilota mai va deixar de rodar, la Copa Caixa Popular tornava a setembre amb l’arribada de nous talents a la competició de raspall femení. El debut de Vanessa Cano, María Enguix, Àngela Abad, Laura Muñoz i Patricia Martínez va deixar a estes dos últimes arribant a la final. Ana i Natalia (jugadora revelació), que ja havien alçat la Lliga, van repetir com a campiones de Copa al costat de Patricia. En la categoria masculina, Montaner i Seve van acabar donant-li la volta a un 20-05 contra Marrahí, Lorja i Néstor per a emportar-se el títol. El de Castelló es va erigir com el gran protagonista d’una Copa en la qual van haver d’eliminar també a l’equip de Tonet IV i que li va fer emportar-se el premi al millor jugador de raspall del 2025. La pilota també va somriure a un Pere Roc II incansable, que després de molts tornava a alçar un merescut títol acompanyat del talent d’Hilari.

El Trofeu Mestres va posar fi el mes de desembre amb un altre títol per a Alejandro i Hilari, que al costat de Salva es van emportar el campionat on sol accedixen els jugadors més regulars de l’any. A eixa foto de campions tampoc van faltar Marrahí i Tonet IV, que van revalidar el títol. Mentres que en raspall femení Ana va tornar a coronar un gran any de la mà d’Amparo.

Un rei sense corona
Parlar de 2025 sense mencionar a De la Vega seria injust per al sey any professional. El reconeixement d’un jugador que va estar en totes les grans finals i que, sense alçar cap dels grans trofeus, ha sigut un dels protagonistes de la temporada. El d’Almussafes va tindre la sort esquiva, però en cada una de les competicions va deixar patent que fins i tot sense corona, va ser un dels millors jugadors de l’any per la seua regularitat.



