Francés i Nacho, en representació de l’Ajuntament de Benissa, es van proclamar campions de la Lliga CaixaBank d’escala i corda Pro1. La parella va firmar una final digna del títol imposant-se per 60-40 a l’equip d’Alejandro i Hilari (Montserrat). Implacables des de l’inici emportant-se dos primers jocs molt disputats, els ambaixadors de Benissa van encendre la metxa fent vibrar un trinquet Pelayo ple de gom a gom. Óscar va ferir per a la parella de Benissa i Andreu per als subcampions.
Els principis mai solen ser determinants, però quan les finals són tan igualades, qualsevol joc pot ser-ho. Els blaus van obrir el marcador amb el primer en el dau i van passar a la resta per a fer-se amb el segon. El més disputat de la final i el que segurament va marcar l’esdevenir dels següents. Els rojos semblaven tindre-ho fet amb un VAL-15 que els de Benissa van impedir. Els campions es posaven amb VAL i Alejandro complicava el rebot de Francés per a estar de nou a dos. El de Petrer aconseguia posar-se a u amb pilota parada, però tampoc anaven a convertir el següent després de canviar posicions amb el seu company. Benissa tornava a posar-se amb VAL i un extraordinari Alejandro saltant amb la cama recolzada en el muralla, frenava el tercer intent dels seus rivals. Pelayo es posava en peus perquè els dos equips tornaven a estar a dos després d’un quinze memorable. La quarta oportunitat dels blaus va tornar a quedar neutralitzada amb un error en la ferida i els rojos semblaven que es reenganxaven a la final obtenint un nou VAL. La final s’estava jugant en este joc.
Nacho aconseguia parar-la amb una volea que va dibuixar una paràbola en l’aire per a superar per dalt als seus rivals. Francés tornava a donar-li avantatge al seu equip buscant la careta i amb un altre colp va convertir per fi el joc que marcaria de manera indirecta el títol. L’equip de Montserrat es resistia a creure el que havia passat. Diversos quinzes fortuïts que van caure per als blaus continuaven traient de la final a Hilari i Alejandro que encaixaven un altre joc (30-15).
Però la parella va començar a brillar amb el resto de Montserrat i un Hilari molt combatiu. Els blaus van aconseguir dos jocs consecutius per a ficar-se en una final que va començar a jugar-se a un altre ritme (30-25). Un sensacional Francés sumava pràcticament de manera individual un nou joc i després responia Hilari amb la mateixa contundència.
La dinàmica va continuar fins al 40-35, quan Nacho va començar a demostrar per què és un dels millors jugadors de la història. El de Beniparrell generava cada vegada més problemes al seu paisà i al de Montserrat, que perdien el joc de la resta, on millor estaven funcionant. L’avantatge s’havia disparat amb els de Benissa sense cometre errades. Francés i Nacho estaven fregant l’excel·lència a Pelayo.
L’equip roig va tractar d’equilibrar les coses sumant un joc molt treballat per a impedir la derrota, però en la següent oportunitat els blaus no van perdonar. De les mans de Francés eixia cada vegada un repertori de colps diferent per a posar-se a un quinze del títol. Nacho soltava la mà a l’aire per a repetir eixa paràbola de l’inici i ficar la pilota entre les xarxes del palquet per a guanyar una nova Lliga.
Amb este títol, Nacho es proclama pentacampió de la Lliga CaixaBank, aconseguint de manera consecutiva tres d’ells. El de Beniparrell va tornar a ser el company perfecte per a un Francés que després d’haver aconseguit el subcampionat en edicions anteriors, per fi alça un merescut títol de Lliga.
En el lliurament de premis van participar el president de la Diptuación de València, Vicent Mompó; el director d’Institucions de CaixaBank en la Comunitat Valenciana, Jaime Casas; el secretari Autonòmic de Política Institucional i Cohesió Territorial, Carlos Gil; el director general d’Esports de la Generalitat Valenciana, Luis Cervera; el president de la Federació de Pilota Valenciana, Vicent Molines; i el president d’honor de la FPV, José Luís López.
