El trio d’Ana, Anabel i Natalia va tancar la final 25-20 davant Irene, Isabel i Mireia. Mentres que S.Palau, Javi i Mañas van guanyar 60-30 a l’equip de Marc, Tomás II i Muedra II
El trinquet de Vila-real va tancar les dos finals de la Copa Diputació de Castelló amb dos partides molt diferents. En la de raspall femení, Ana, Anabel i Natalia van aconseguir frenar la remuntada d’Irene, Isabel i Mireia per a acabar guanyant 25-20. Mentres que en escala i corda la victòria va ser per a Salva Palau, Javi i Àlvaro Mañas, que es van imposar 60-30 a Marc, Tomàs II i Muedra II, marcada per les molèsties del de Montserrat.
La primera final va començar amb les roges al dau. No obstant això, el trio blau va prendre la davantera amb els dos primers quinzes obligant a Ana a remuntar amb el traure. Amb una mica d’incertesa les roges es posaven per davant. Encara que Mireia es va encarregar de posposar-ho momentàniament, Natalia va tancar el joc en la segona oportunitat.
Irene des del dau es va encarregar d’assegurar pràcticament el segon joc. Amb el 5-5 iguals i la de Beniparrell al dau, el trio campió va trobar major facilitat per a tancar-lo i no patir com en l’inici. El joc va deixar tocada a les blaves, que després des del dau es van veure també superades i van veure com se’ls escapava la final. El marcador s’anava al 20-05 i l’emoció de l’inici s’havia esfumat del trinquet.
Però encara quedava la reacció de l’equip blau, que va pagar eixe moment de deixar-se anar. Encara que els va costar molt tancar el Val des del servici, començava la remuntada. Un 20-10 que va propiciar dos jocs més consecutius. Els dos equips van arribar a tindre dos oportunitats de fer el Val i la final estava més igualada. Ana tractava de salvar-la fins a dos ocasions però Mireia i Isabel es van encarregar de sumar un nou joc (15-20). Irene aprofitava eixe canvi de posicions per a animar de manera Individual a les seues que no l’anaven a tindre fàcil des del dau. Natalia va arribar a tindre el Val que els donava el trofeu, però les Badía van impedir per a portar el marcador al 20-20. Les roges passaven al dau i estava tot per decidir, encara que eixa pressió de l’últim joc va condemnar la remuntada de les blaves, que es van veure superades per una decisiva Anabel tancant la final.
En escala i corda l’arrancada va ser molt bona. Marc i Salva Palau s’enredaven en un enfrontament en els primers quinzes i encara que el de Montserrat guanyava la partida, els blaus prenien la davantera. L’equip campió es posava dos jocs a dalt amb un Salva Palau que des de la resta la posava en la galeria (15-25).
Els rojos van reaccionar a temps i van començar a carburar. La pressió passava als blaus que veien caure els jocs amb un Tomàs II entonat. El marcador s’havia invertit i els blaus van trobar ràpidament la manera de tornar a estar per davant. Va ser Álvaro Mañas qui va fer ressorgir als seus de nou, com ja fera a Borriana. El de Vila-real va salvar en diverses ocasions la situació i amb l’igual a 30-30 es va decantar la final.
Les molèsties de Marc van començar a aparéixer i tant Muedra II com Tomàs II van haver d’assumir més riscos. Els errors eren més freqüents i el de Montserrat se li notava que li costava més passar-la. Els jocs cada vegada eren més fàcils per als blaus que van aprofitar les seues opcions per a alçar el títol de la Copa Diputació de Castelló.
