La parella es va impossar al trinquet de la Llosa de Ranes per 25-15 a l’equip de Montaner, Raúl i Néstor
Marrahí i Tonet IV van tornar a escriure els seus noms en el Trofeu Mestres de 2025. Els últims campions del calendari professional van repetir l’èxit de l’any passat imposant-se esta vegada per 25-15 a Montaner, Raúl i Néstor. Una final que van dominar des de l’inici trencant el servici però que el trio es va encarregar de donar-li emoció resistint-se fins al final.
Els blaus van començar al dau amb dos quinzes consecutius de Montaner. Imparable el trio en l’arrancada, la parella no va tardar a donar resposta al primer VAL-NET de la final. Tonet IV començava la remuntada des del huit a la llotgeta i rodant per les lloses l’elevava per a convertir el tamborí en quinze. Marrahí de raspada aconseguia igualar el marcador i el de El Genovés donava la primera oportunitat d’emportar-se el joc. Montaner va posposar fins a dos ocasions amb el seu servici que els rojos se l’emportaren però a la tercera va respondre el resto de Castelló per a fer el 5-0.
Al dau, els campions van aprofitar la potència de Marrahí per a anar desgastant. La parella es distanciava en el marcador però el jugador d’Almiserà eixia al rescat per a impedir que Tonet IV el tancara de manera ràpida. El de Castelló va respondre amb dos traures incontestables per a obrir la diferència de dos jocs i afermar la seua condició de favorits.
En el trio van començar a tindre major impacte tant Néstor com Raúl, que no volien deixar escapar la final i van convertir el primer joc per als seus (10-05). Marrahí tornava al traure i de primeres va fer recordar per què és un de les millors amb dos quinzes pràcticament consecutius. Tonet IV, sempre elèctric, s’encarregava de generar una vegada i una altra problemes per als blaus que no veien la manera de superar-ho (15-05).
El trio seguia sense perdre de vista la partida amb un Montaner que es feia fort cada vegada que xafava el dau. Raúl pressionava i provocava un dels pocs errors de Marrahí en la final. Néstor es refeia d’un quinze perdonat anteriorment per a sumar el 15-10 i passar de nou al resto, on més els estava costant.
Els rojos es van fer ràpidament amb avantatge per a tancar el joc, però Raúl va aconseguir sostindre al trio amb un quinze de molt desgast. Els dos mitgers de El Genovés van tindre un dels moments més bonics de la partida amb intercanvis on la pilota es perdia entre els ràpids colps dels dos jugadors. El quinze va acabar tancant-ho Raúl evitant que els rojos es posaren dos jocs per davant i amb el públic alçat de l’escala. Tonet IV va perdonar una però en la següent va tornar a emergir el seu desplegament tècnic per a aconseguir el 20-10.
La final semblava estar arribant a la seua fi quan la parella des del resto aconseguia un VAL-15 que no van tancar. Un rebot que Montaner retornava d’esquenes per baix les cames sense moltes esperances, va acabar amb Néstor rescatant un quinze decisiu per a igualar el marcador. Els rojos van tornar a tindre una altra oportunitat més d’emportar-se el títol però Montaner amb un altre servici directe es resistia a entregar la final. Raúl va fer la resta tancant el joc (20-15) amb dos quinzes consecutius.
Els blaus van posar contra les cordes als campions amb un Raúl que s’estava agafant bé a la partida i aconseguint fins a dos ocasions un 30-VAL que haguera igualat a vint la final. Tonet IV va rescatar el primer i Marrahí amb el seu servici va forçar l’error de Montaner en el segon per a retornar les taules al marcador. El propi resto es va sobreposar amb un altre quinze per a tindre la tercera oportunitat d’igualar la partida, però Marrahí va tornar a negar-li el joc. En els moments de tensió va aparéixer la calma i experiència que guarda Tonet IV en els seus guants. El mitger es va treballar dos quinzes que li van permetre tornar a alçar el títol al costat d’un extraordinari Marrahí per segon any consecutiu.
